dissabte, 1 de febrer de 2014

ELS GUARDIANS DE PEDRA



  
un balcó obert a la fantasia...
   Per obrir les portes de Nataú només cal veure-hi més enllà del que mirem...
Això mateix és el que li va passar al petit Pol un vespre que es mirava la barana de pedra del balcó de casa. Les portes de la fantasia es van obrir de bat a bat i en Pol va poder veure-hi coses increïbles, voleu saber quines? Aquesta és la seva història:


els guardians de pedra
Balustres
 


Els guardians de pedra

Puig Deulofeu
Dlof


En Pol es mirava la barana del balcó amb els ulls somiosos, endormiscats, visionaris. Li agradava mirar el balconet del menjador mentre la son el vencia.
Aquella nit, els balustres arrenglerats disciplinadament l'un al costat de l'altre, ferms i altius, projectaven unes ombres tan discretes que semblaven acolorir-se d'una vida que, aparentment, els era desconeguda. En Pol se'ls mirava amb insistència, pensant-los intensament, de manera abandonada, somiadora.
De dia, els balustres suportaven el pes de la barana amb dignitat i tenien el gest decidit d'aquell que se sap tenaç complidor del deure; però quan venia el capvespre, la llum jugava amb les seves formes arrodonides, panxudes, per fer-los semblar capaços de moure's, d'abandonar la seva obligació protectora i arriscar-se a l'aventura d'una nit calorosa d'estiu.

un balcó obert a la fantasia

Efectivament, el pas de les hores al balcó havia cobert d'ombres les cares blanques, immaculades, dels balustres agermanats.
La foscor incipient havia començat a pentinar-los el cos sinuós amb delicadesa i quan la nit vencé l'esclat de força i de calor del dia, la balustrada del balcó es desféu i tots aquells que havien suportat estoicament el rigor dels raigs solars començaren a trescar pel menjador enjogassats i trapelles.

els balustres alliberats de la seva funció

 El primer balustre a alliberar-se del pes de la barana botà amb força pel balconet escàs i penetrà el menjador inclinant el caparró dòcil a banda i banda per comprovar que ningú no l'espiava. El seu cos de pedra s'oblidava de la rigidesa habitual i es balancejava amb una flexibilitat sorprenent.
De seguida, d'altres balustres com ell seguiren el seu arrauxat exemple i espiaren tots els racons del menjador amb viva curiositat, d'un bot s'enfilaven a les cadires, d'un salt rodolaven sobre un tros de sofà i de la manera més arriscada queien novament sobre el terra dempeus i tentinejant com si tot l'equilibri del món residís en la força de la seva base rodona i ampla.
El cos gràcil dels balustres s'emmirallava als finestrals del balcó i ells s'hi contemplaven embadalits i presumits, estaven avesats a veure's forçadament agrupats i l'aïllament excepcional que els permetia l'aventura nocturna els excitava d'allò més.


salts i més salts...

 De sobte, se sentí un xiuxiueig inquiet i ple d'alegrois i tot de caparrons de pedra convergiren en una estratègia de joc nova. En dissoldre's el grup, els balustres se situaren a l'extrem del menjador perfectament situats en una formació triangular severa i digna.
Només un d'ells havia restat al lloc de reunió original i es preparava per envestir, com un bitllot, qualsevol dels seus companys per fer-los caure. Rodolà amb força i encertà l'objectiu amb facilitat; però els balustres que l'esperaven fent de bitlles es gronxaven sobre les seves bases i es resistien tant a caure que el joc es convertia en un ball de bastons esverat i farcit de xiscladissa.


juguen a bitlles

 Després d'haver rodolat pel terra amistosament, tots els balustres s'arrengleraren novament i començaren una cursa plena de saltirons pel menjador; en acabat, començaren a enfilar-se els uns sobre els altres forçant un equilibri cada cop més difícil fins el sostre i desfent la columna genial en un no-res amb la major facilitat.
Mentre tots aquests jocs s'esdevenien, en Pol seguia dormint conveçut que mirava tot el que passava amb els ulls ben oberts i sense saber que els seus somnis coincidien amb la realitat que l'envoltava.


jocs arriscats, sorprenents

Però mentre el nen somiava balustres enjogassats i divertits, ell mateix es regirava perillosament al sofà. El cap ja li penjava quan un dels balustres juganers alertà els seus companys, tots respongueren alhora formant una estreta barana que impedia que el cos del petit Pol s'escolés cap al terra i prengués mal.
El nen es tombà en sentir la dura protecció de les pedres amoroses i de seguida s'obrí un llum que el desvetllà del seu son inquiet mentre una veu dolça l renyava.


En Pol a punt de caure...

- Pol... que t'has adormit? -li deia la mare- Vine, que anirem al teu llitet, ets massa petit per dormir aquí, podries caure...
- No... -rondinava en Pol mig adormit- la barana de pedra era aquí...
La seva mare se'l mirà perplexa, els balustres del balconet eren al seu lloc de sempre sòlidament soldats i ferms.
En Pol se'ls mirà mig estranyat i fascinat per la seva rapidesa, la mare semblava poc disposada a creure's res de tot allò, li diria que tot havia estat un somni, però, a ell, els balustres del balconet li seguien semblant tan capaços de moure's com abans. En tot cas, era bo saber que els balustres de casa eren tan responsables com divertits.

han tornat a lloc!